Després de parlar tant d’aquest moment, a la fi hem arribat al final del camí, al final d’aquest viatge. Sembla que va ser ahir quan vaig entrar per les portes d’aquesta escola, per la porta de la nostra aula i us vaig conèixer. Record estar nerviosa, però també il·lusionada i trobar-me amb les vostres cares curioses, molta emoció i ganes de començar a escriure la que ha estat la nostra història, la que recordaré per sempre. Hem passat moltes hores junts, i com vosaltres sabeu i molt us he insistit, ens hem convertit en un grup, en companys, en una petita família. I com fan les famílies, a vegades hem rigut, però també ens hem enfadat, hem plorat, ens hem fet confessions, ens hem guardat secrets… i hem après a estimar-nos com a companys. Gràcies a vosaltres jo he pogut exercir la professió que més m’agrada del món, he estat la vostra mestra i us he ensenyat continguts però també valors que ara estan dins nostre i que ens acompanyaran tota la vida. Ara bé, vosaltres també m’heu ensenyat moltes coses cada dia, m’heu ajudat a millorar com a persona i com a mestra, i us ho agrairé sempre. El nostre viatge ha arribat fins aquí, però el vostre segueix i encara ha d’arribar molt lluny, i tot i que això sembli un acomiadament… pensau que sempre estarem units pel nostre fil invisible.
Fins sempre,
Natalia
.png)
